Estudi l'esglèsia preromànica de Santa Maria de Matadars o del Marquet

Aquesta església presenta unes particularitats que voldria exposar a coneixedors i investigadors que probablement en sàpiguen mes que jo.

Aquets dubtes em provoquen les següents preguntes que valdria la pena poder contestar:

1) La capçalera es clarament mossàrab del segle X. Tenim una cita documental el 956.

2) La fàbrica presenta un claríssim opus spicatum que ens denota una antiguitat major, almenys anterior al any 850.

3) Hi Ha algun arc de factura preromànica amb impostes avançades. (potser anterior a la reforma mossàrab que sospitem). També la finestra del absis central, que recorda el forat d’una clau, es sospitosa de pertànyer al preromànic català.

4) Al llibre BAGES volum XI de la Catalunya Romànica pag. 330 diu que els arcs tenen un regruix ament amb argamassa per donar-los la curvatura adient del mossàrab. No seria possible que sota els arcs mossàrabs trobéssim alguna sorpresa, com arcs preromànics.

5) La suposada existència de tres naus a continuació de la capçalera i substituïdes per la nau única construïda el època romànica. (d’això en parlarem al final)

Amb tot això penso que aquest edifici té tres fases constructives, com a mínim, a part de les obres tardanes de consolidació. Però abans repassarem una mica l’història.

A finals del segle VIII Carlemany conquista Cardona (també Vic i Girona). El Bages es despobla, doncs es lloc preuat per els dos bàndols, degut a ser via de pas entre Barcelona i Lleida per els musulmans i punt estratègic per encerclar Barcelona per els cristians.

Lluis el Pietós (mort el 940),al primer quart de segle IX, procura repoblar el Baiges amb gent de Cerdanya i el Bergadà, com també es feia al pla d’Osona.

Probablement es construïren monestirs, parròquies, etc. per la contrada. Santa María de Matadars podria ser una d’aquestes fundacions, malgrat no tenir-ne documentació.

El segle X està documentada l’església de Matadars (956) i també es coneix la vinguda d’artistes mossàrabs durant el segle X.

Fases constructives de l’època:

a) Construcció d’una església preromànica amb la capçalera de tres absis, transsepte i cimbori que coneixem amb l’ opus spicatum ben visible avui a les parets. Possible pla basilical de tres naus amb coberta de fusta i les naus col·laterals connectades amb els dos absis del transsepte per els arcs avui visibles. La data de construcció de aquesta fase seria entre l’època de Lluis el Pietós i el 850, any que degut a una heretgia iconoclasta s’acabà de construir amb opus spicatum.

b) Reforma de l’església per artistes mossàrabs a la meitat del segle X, amb la construcció dels arc mossàrabs, que avui coneixem; ja sigui refent-los de nou o per regruixant-los amb argamassa com es diu a la Catalunya Romànica.

c) Reconstrucció de l’església en època romànica amb la construcció d’una nau romànica amb la corresponent volta de canó, destruint les naus preromàniques, ja siguin una o tres com avui es pensa, i substituint-les per una sola nau. Sorprèn que en època romànica mantinguin la tradició de la bancada de pedra a tot el perímetre de la nau. Si aquesta bancada fos la preromànica, tindria que correspondre a la nau central.

Ara parlem de la conversió d’un pla basilical de tres naus amb una església de nau única.

El dia 11 de novembre de 2013, vaig comprar el llibre: Simposi internacional. Els comacini i l’arquitectura romànica a Catalunya.

A les pàgines 61 a 76 hi ha un interessant article de Marc Sureda i Jubany i de Pere Freixes i Camps, que parla de la tradició del preromànic català de fer petites esglésies rurals amb nau única, lo que s’interpretava com a solució per la manca de recursos. Però degut a les prospeccions arqueològiques practicades a les catedrals de Vic i de Girona, a on s’ha vist que eren fetes amb nau única de grans dimensions, es pensa, seguint l’article esmentat, que el sistema de una sola nau fos per necessitats litúrgiques pròpies de l’època i que perduraria fins com a mínim als temps de l’Abad Oliva a la Catalunya de ambdós vessants del Pirineu.

El fet de convertí una església de tres naus amb una de nau única reforçaria les tesis de l’article estudiat.

P.D.
La visita a Santa Maria de Matadars requereix demanar a l’Ajuntament de Pont de Vilomara, que us obrin la porta. Varem sortir de Barcelona a les 9 del matí per arribar a les 10 a Matadars, després teníem concertada les visites a Sant Benet de Bages, visitant la part modernista a les 11.30 i la fundació Alicia a les 13.30, varem dinar al restaurant Mon de l’hotel del conjunt i per la tarda visitarem la part medieval a les 17 hores. Total una diada molt interessant.